The reconstruction of Vilanova de la Barca

     

    On account of the Republican offensive in August 1938, 75% of the buildings in the town had been blitzed; hence, on 21 October 1939 General Franco took over the town and included it in the reconstruction projects carried out by the General-Directorate for Devastated Regions.

     . In May 1940 the criminal detachment, formed by war prisoners and political hostages, began construction on the new town. The detachment in Vilanova de la Barca comprised 225 prisoners.

     The first dwellings were delivered in 1944 although the social amenities the town needed were not yet complete.

     The project also envisaged the construction of a bridge to link the two sides of the river Segre, a task that concluded with the erection of a chapel on the slope leading up to the bridge. The central arch in the chapel currently bears a depiction of the mosaic of polychrome tiles stemming from Talavera de la Reina, by Ruiz de Luna, illustrating the Mare de Déu de Montserrat, a dedication chosen as a token to reconcile the country with such a representative symbol of Catalonia. The original work can be seen in the town hall.

     All in all, the new town, the bridge and the chapel became one of the few, best preserved urban ensembles in the region of Lleida which were formed by the Directorate-General for Devastated Regions during the first half of the Franco regime.

 

 

antes actual

 

 

The bridge and the Chapel of Vilanova de la Barca

  

      Vilanova de la Barca Bridge is part of the constructions made after the Civil War by Devastated Regions, in order to redress a particular territory punished for nine months straight which became the Segre River in April 1938 to January 1939. Most of the existing bridges were dynamited by the republican army in its retreat (Those of Sant Miquel of Balaguer and La Sucrera of Termens are the closest to Vilanova on the north, and the both of Lleida on the south) and it was necessary rebuild them once the war ended. Vilanova Bridge is probably the first new plant replacing an old boat passage. Obviously this generosity and constructive time of economic hardship, as was the post war period, is also motivated by the consequences of the terrible battle that from 9 to 19 August took place in the area of the river, just in front of Vilanova de la Barca and that led to the destruction of almost all the village.

 

     Vilanova Bridge is an interesting work to check the aesthetics, clearly influenced by a kind of neoclassicism, a feature in many works of that period of the 40's in Spain, which wanted to evoke the style of Imperial Rome in various functional work needed to be done in one country ravaged by war. The possibility of building a new bridge in Vilanova was a good time to apply those trends, it is worth mentioning plastic result was well managed and therefore become a good model of the constructive way of the time.

 

    The frame of a chapel that hid the slope was an aesthetically successful complement to cap the functional work Vilanova Bridge. The eristic language of the construction frames more properly within Franco trends, probably the chapel is later than all the work not only the bridge but the same population and is more related to more sophisticated tastes and style of official Spain at the time, for example we can relate it to the facade of the Rambla Ferran the parish church del Carmen and therefore should place the work in the decade of the fifties of the last century. There is no know chapel in Lleida and around the country having this elongated form to fulfil the function screen of a slope. In addition, the aesthetic of Madonna’s Chapel of Montserrat of Vilanova de la Barca is one of the few buildings with aesthetic taste so clear of the fullness of Franco time and at the same time without explicit political demonstrations. Even the chosen avocation is particularly suggestive, to reconcile the country with a political regime not fond of Catalan symbols , but immersed in a National Catholicism -that makes a singular work according to the official taste of Spain time (it is curious that the tiles are brought from Talavera de la Reina). Do not forget that the Virgin of Montserrat is a particular popular devotion to the west of Catalonia at that time (altar of the Cathedral of Lleida, new parish of Montserrat on the road to Huesca, etc.). When we contemplate the monument that dominates the entrance to Vilanova on the left of the river Segre, it looks more to be a door, see a triumphal arch than to be a chapel. Difficult to forget the influence of plateau area in the balcony details which is a particular work of a difficult period time of the country.

 

     The construction of a new village was the compensation that the new Franco state decided for Vilanova de la Barca. The work is not finished in its Southern part but in the north part it has the interest of being a testimony of the construction of the moment, transplanting a kind of square "a la castellana"(typical Spanish square) in the Catalan city. This set has the corresponding patrimonial declaration that guarantees the conservation of one of few urban sets, and probably better preserved in the province of Lleida.

 

     At the time of building the new village, it was taken care of providing it a modern bridge and a beautiful chapel. That is all the work of the forties which is part of the same project of renovation of Vilanova de la Barca and consequently, it is necessary to consider these three elements with the same cultural or environmental interest.

 

                                                                                                                                                                                                        J.R. González.  I.E.I

 

bloc-de-pisos-en-construccioconstruccio-del-pont-noupenats-en-el-moment-del-ranxopenats-treballant-al-poble-noupenats-treballant-en-les-obres-del-poble-noupati-del-camp







construccio-del-pont-sobre-el-riu-SegrePont-i-ermita Model-de-casa-al-poble-nouModel-de-casesErmita-de-VilanovaArcades-a-la-plaza-de-lajuntament

L’Ofensiva de Vilanova de la Barca

     mapa con efecto papel 3
El 25 de juliol de 1938 començà l’ofensiva republicana a l’Ebre i, per evitar el trasllat de reforços des del Segre, el comandament republicà preparà una ofensiva a Vilanova de la Barca. Aquesta operació pretenia dos objectius: retenir les forces franquistes i eliminar el cap de pont de Balaguer, en poder dels franquistes. Tot plegat, un pla tan ambiciós com utòpic.

     L’ofensiva s’inicià la matinada del dia 9 d’agost amb atacs des de Menàrguens fins al sud de Vilanova. A través d’un pont i dues passarel•les situades davant la població, les unitats de carrabiners, la cavalleria i una vintena de tancs T-26, a més de l’acció de l’artilleria i els bombardeigs de l’aviació, travessaren el riu i enxamparen per sorpresa les unitats franquistes, que es van haver de retirar fins a la seva línia de resistència, situada davant de Torrelameu.

     Les forces republicanes aconseguiren ocupar una zona al marge dret del riu Segre de 1.000 metres per 300 metres de profunditat.

     Malgrat tot, la reacció de les forces franquistes no es va fer esperar i contraatacaren. Les baixes en ambdós bàndols foren considerables, sobretot les republicanes, que es veieren augmentades per la riada provocada pels franquistes quan obriren les comportes dels pantans de Camarasa i Sant Llorenç. La força de l’aigua s’endugué riu avall cavalls, genets, carrabiners i tot el que trobava al seu abast. Un tanc T-26 es va passar a les línies enemigues. Les forces governamentals esperaren la disminució del cabal del riu per reforçar les seves unitats i avançar, pla que desbaratà l’arribada de la Mehal·la de Tetuan. Els dies següents els combats adquiriren una duresa extrema i els franquistes van anar reduint pels flancs el petit cap de pont republicà, ja que els carros de combat T-26 havien quedat encallats prop del riu.

     El dia 17, i davant la precarietat de les forces republicanes, els franquistes, recalçats pels avions de caça i bombarders, iniciaren un nou atac pel centre, on es produí una veritable massacre quan les unitats republicanes volien, amuntegades davant una passarel•la, retirar-se cap a Vilanova. Les tropes mores que havien arribat a la zona massacraren prop de 500 republicans, dels quals la mateixa nit n’enterraren 278 i la resta foren abandonats, ja que una nova riuada estava a punt d’arribar i els arrossegaria riu avall.

     El dia 19 d’agost els combats es van acabar. Tot tornava a estar igual que abans d’iniciar-se l’ofensiva, tan sols hi quedaven, a l’altre costat de riu, els soldats morts víctimes d’una altra ofensiva fracassada i que avui ens recorden les restes d’un tanc rus T-26 que fou rescatat de les aigües del riu Segre.

 

Els-atcsSoldat-republica-amb-metralladora-HotchkissFoto-tanc-T-26Niu-per-a-fusell-metrallador



Trinxeres del Tossal Roig

     Niu de metralladora o punt d’observació amb trinxera d’evacuació que formava part de la primera línia defensiva que va construir l’exèrcit republicà al marge esquerre del riu Segre, a partir de l’abril de 1938, amb l’objectiu d’impedir l’avanç de les forces franquistes, posicionades a l’altra banda del riu. El recorregut del canal de Balaguer, davant d’aquesta posició, conformava un element defensiu més, dins l’esquema de la línia de fortificacions republicanes.

     El tossal Roig és un exemple significatiu dels tipus de construccions bèl•liques construïdes a la zona de Vilanova de la Barca per les unitats de sapadors del 37 Batalló d’Obres i Fortificacions.

     Al final de desembre de 1938, l’exèrcit franquista, des de la serra del Montsec i el cap de pont de Seròs, començava l’ofensiva sobre Catalunya, i els primers dies de gener va ocupar Artesa de Segre i les Borges Blanques. El 7 de gener, les unitats republicanes de la 27 Divisió situades al tossal Roig, davant el temor de ser encerclades per les forces franquistes, es van retirar. Aquest mateix dia, unitats de la 54 Divisió de l’exèrcit franquista, situades al cap de pont de Balaguer, van iniciar l’avanç en direcció est  i sud, i van ocupar Vilanova de la Barca i bona part del Segrià i el Pla d’Urgell.

 


Entrada-a-niu-de-metralladoraFrontal-niu-de-metralladoraSacs-de-terra-i-trinxera-devacuacioTrinxera-devacucioVista-superior-del-niu-de-metralladora

Trinxeres de Les Coves

     A principis d’abril de 1938, l’estat major de l’exèrcit republicà ordenà la construcció d’un seguit de línies fortificades i paral·leles, “L”, per protegir Catalunya de l’ocupació franquista. Aquestes línies es comunicaven amb les de la primera línia de combat, al marge esquerre del riu Segre, per un entramat de construccions bèl·liques recolzades a les séquies del canal d’Urgell.

     Aquest espai de les trinxeres de les Coves es recolzava a la tercera séquia del canal d’Urgell i el seu niu de metralladora protegia el sector comprès entre el Pla d’en Ramon i les Llacunes. A través de la seva trinxera d’evacuació, es comunicava amb els abrics d’assentament lleuger, lloc on s’aixoplugava el material i el personal militar de la intempèrie i de l’acció de l’enemic.

     Aquest element defensiu, juntament amb el del Tossal Roig i altres de desapareguts, estigueren actius des de l’abril de 1938 fins al gener de 1939, data en què, davant l’avançament de les forces franquistes, les forces republicanes es van veure obligades a retirar-se de les seves posicions cap a l’interior de Catalunya.

 

Abrics-dassentamentFaritol-informatiuNiu-de-metralladorasTrinxera


FaLang translation system by Faboba
free joomla template